Archiu Històric Municipal             

          La història de Dosrius és molt antiga, ja que així ho confirmen els vestigis trobats, gràcies als quals podem remuntar a milers d'anys enrera. Aquesta zona, va estar poblada durant el període de la prehistòria, així ho confirmen els palets pintats que, segons Maria Ribas, van ser trobats a les sitges pre-romanes del poblat del Far, i que pertanyen a l'època del Paleolític. A Canyamars, va ser trobat un sepulcre Megalític, que pertanyia al període del Neolític. Pel que fa als Ibers, segons Maria Ribas, també s'assentaren en diferents indrets d'aquest municipi. Pel que fa a l'època romana s'han trobat vil·les romanes amb sepulcres d'incineració i sitges d'enterrament en el Santuari del Corredor, ceràmica romana acumulada o escampada i restes indeterminades molt fragmentades. La incursió dels Carolingis, també arribà a Dosrius, ja que segons Esteve Albert, els Carolingis, cap a l'any 801 en l'intent de conquerir tot el territori ocupat pels sarraïns, d'Iluro/Alarona fins a l'Ebre, instal·laren campaments en diferents zones de l'actual Maresme, i sembla que un d'aquests campaments fou instal·lat a Dosrius, al lloc on hi ha l'ermita de Sant Llop.
          Els documents que s'han trobat que fan referència al poble, daten de l'any 963 fent servir el topònim "Duos Rios" i apareix amb la forma DUOSRIOS el 990 i 1017. Pel que fa a la història del període Medieval, cal dir que aquesta va transcórrer totalment lligada al Castell que és un dels més antics de Catalunya. Datats els seus orígens al segle XI, es contemporani a altres com el de Montgat, Vilassar, Burriac, ... Està situat dalt d'una muntanya de 246m, d'alçada, considerant-se un important cim estratègic amb una àmplia panoràmica de tota la vall. Com el de Burriac, el Castell de Dosrius forma part del sistema tradicional de defensa de Barcelona.
          Del primer terç del segle XII daten els documents que manifesten la transcendència històrica de l'indret. Els llinatges del Castell de Dosrius foren successivament: els DOSRIUS (s.XI - finals s. XIII), els CASTELLÀ (finals s. XIII - XV) i els SENTMENAT (s. XVI - XX). El segle XIV és el més abundant pel que fa a la documentació del Castell de Dosrius. D'ençà del 1453 fins el 1690 el Castell i la baronia de Dosrius esdevenen el Marquesat de Castelldosrius, perllongant-se fins l'actualitat.

DESCOBRIMENT ARQUEOLÒGIC

(Cova sepulcral) Fotografia: dosrius.net
            La cova sepulcral està situada prop d'un camí fins  fa poc molt concorregut ja que s'utilitzava per anar a l'antiga escola de Dosrius. És molt estrany que fins l'any 1995, i per un membre de la secció arqueològica del Museu de Mataró i de forma casual, al observar unes grans pedres que semblaven l'entrada d'un recinte i que havien sigut utilitzades en  milers  d'ocasions pel descans dels caminants, no es va produir el seu descobriment.

         Es van trobar més de 25.000 ossos humans que pertanyen a uns 160 individus morts en batalla i unes 68 fletxes de sílex utilitzades en la contesa. Les conclusions dels arqueòlegs dictaminen que aquest jaciment és únic a Catalunya, l'estudi confirma que es tractava tant d'homes com de dones majoritàriament adults i joves. L'excavació dirigida per la Sra. Sara Aliaga, durant quatre mesos, però s'han necessitat vuit anys per la conclusions del descobriment. Aproximadament és una fossa de tres milenes abans de Crist, època del Calcolític, es tracta d'un recinte utilitzat a una sola ocasió, únic al nostre país però no estrany en altres llocs d'Europa. Segueix sent un misteri sense resoldre pels arqueòlegs, on vivien aquestes persones?, ja que no s'ha trobat assentament prop que dati de la època.

ELS GEGANTS DE DOSRIUS

  A l'any 1978, el "Grup d'Esplai El Rovelló" decideix crear dos gegants, un drac i uns deu cap-grossos. Amb paper, cartró, fustes, llana i roba, i sobretot amb molta il·lusió la tasca es va portar a terme, i el dia de la Festa Major de Sant Llop, 1-9-1978, els gegants, cap-grossos i drac, inicien el que fou la seva primera cercavila.
       Foren batejats amb els noms de "ROVELLÓ i PIMPINELLA". L'any 1982 es decideix construir la seva filla, la geganteta, que fou batejada amb el nom de un altre bolet "RABASSOLA". Aquest gegants en un principi es van fer per les Festes Majors del poble, més tard, es passejaven per tot Catalunya.

          L'any 1990 es construeixen uns nous gegants, però aquests seran fets per un mestre geganter. El dia 1 de setembre, en el transcurs de la Festa Major de Sant Llop, els nous gegants en "FELIP i la BLANQUETA", nom de dos personatges medievals que havien estat lligats a la història de Dosrius, van iniciar la seva primera cercavila.Durant la Festa Major d'estiu de l'any 1992, s'estrena un nou cap-gros que és la reproducció d'un antic agutzil, molt estimat i apreciat per tothom "EN MELCIOR". Qualsevol ocasió, qualsevol festa, o qualsevol excusa és bona per fer sortir als gegants, ja que tots petits i grans, millor dit, tot el poble, s'estimen i s'identifiquen amb els seus cinc gegants i cap-grossos. Gegants de Dosrius (Fotografia- Colla Gegantera de Dosrius)

VIATGE EN EL TEMPS

      Aquesta és la masia de Can Massuet per la qual deu el seu nom actual el nucli urbà. Es va derrocar a l'any 1968 on actualment existeix la plaça de Can Massuet. Aquesta fotografia es molt important ja que la majoria dels veïns de Can Massuet no la van arribar a conèixer.

Fotografia propietat Archiu Històric.

 

     Podem apreciar alguns nens de l'època jugant a la que avui dia és l'actual plaça d'Espanya presa a l'any 1910.

Fotografia propietat de la família Pascual Bonamusa.

La coneguda nevada de l'any 1962 que va fer rebombori en tota Catalunya i que tothom em sentit parlar però que molts no van conèixer degut a la nostre  edat.

Fotografia Propietat família Travesa i Miquel

Podem apreciar el bar de Ca l'Andreu que avui dia encara existeix.

 Fotografia  propietat Joaquim Alsina

Carrer Castelldosrius 1930

Fotografia propietat M. Àngels Pinós.

Vista Canyamars anys 40

Fotografia propietat Jaume Figueras i Cot

Entrada Canyamars any 1935

Fotografia propietat Francesc Flo

ELS NOSTRES PERSONATGES

L'HISTÒRIA DE JOAN DE CANYAMARS

     Corrien els anys 1492 quan a Catalunya van surgir les “Guerres de la Remensa” a causa de les desigualtats socials i de l’enfrontament de la classe social baixa amb els seus senyors, i per tant es van produir molts enfrontaments amb armes.

        El rei Fernan va acabar amb el problema a través de la Sentencia Arbitral de Guadalupe (que constava en abolir els “mals usos” que els feudals feien dels seus drets) i van començar a haver-hi enfrontaments per totes dues bandes.
Un dels enfrontaments que més ens pertoca es el de Joan de Canyamars un pagès del Maresme, nascut al segle XV a Canyamars (Dosrius) que va intentar matar al rei Ferran II d’una ganivetada.
Això va ocórrer a Barcelona, davant del Palau Reial al 1492.
El Rei es disposava a surtir del Palau Major quan Joan de Canyamars va treure una arma blanca, un ganivet, i agredí al rei amb la intenció de matarlo. El va deixar ferit i encara que no li van voler donar importancia al fet, van declarar que Joan de Canyamars havia perdut el nord, que estava boig i el van empresonar el dia 7 de desembre d’aquell mateix any. Dies més tard, el 12 de desembre va morir atroçment desquarterat.
Passada la sentencia, el rei Ferran II va recuperar-se de l’atac i va començar a fer feina endarrerida.

                                                                    ESTEVE ALBERT I CORP

        Des d'aquí volem fer un petit homenatge en la historia al nostre escriptor i home de teatre més conegut, al llarg de la seva vida i de les seves obres sense dubte va estar marcat pel seu naixement i infantesa a Dosrius. L'home que parlava amb la natura, que respectava i estimava el poble, un gran Català i defensor de Catalunya, que ens va tindré que abandonar però que mai es va oblidar de les seves arrels.

LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT EN UN LLIBRE

Moltes de les fotografies estan extretes del llibre "Una ullada al passat" de les Sras. Neus Alsina i Boix i M. Àngels Jubany i Pinós. El qual volem recomanar per a tots aquells que desitgin conèixer una mica més el poble on vivim. Realment mereix molt la pena tenir-ho.

LA NATURA TAMBÉ TÉ HISTÒRIA

    
    
  (Pi de la Teula any 1962)             (Pi de la Teula any 2003)  fp                 (Pi  de la Teula caigut) fp

          El Pi de la Teula era una altra meravella de la natura, les seves dimensiones eren impressionants. En la foto de l'any 1962 veiem un veí del poble en la seva base i a la del 2003 les seves dimensiones continuaven sent espectaculars i destacava sobre qualsevol altre arbre de l'entorn. Per desgracia la nostra fotografia va ser feta el dia 6 d'abril del 2003, segurament pot ser la última fotografia del Pi de la Teula dret abans de que als pocs dies caigués degut al seu degradadament a l'interior del seu tronc durant els últims anys. Després de ser un símbol tants anys i un lloc tant conegut per tots els habitants del poble les pròximes generacions no podran gaudir d'ell.
(Fotografia any 1962 propietat del Sr. Antón Pujol)

Pàgina Principal