| |
Archiu Històric
Municipal
La història de Dosrius és molt antiga, ja
que així ho confirmen els vestigis trobats, gràcies als quals podem remuntar a
milers d'anys enrera. Aquesta zona, va estar poblada durant el període de la
prehistòria, així ho confirmen els palets pintats que, segons Maria Ribas, van
ser trobats a les sitges pre-romanes del poblat del Far, i que pertanyen a
l'època del Paleolític. A Canyamars, va ser trobat un sepulcre Megalític, que pertanyia al període del
Neolític. Pel que fa als Ibers, segons Maria Ribas, també s'assentaren en diferents
indrets d'aquest municipi. Pel que fa a l'època romana s'han trobat vil·les romanes amb sepulcres
d'incineració i sitges d'enterrament en el Santuari del Corredor, ceràmica
romana acumulada o escampada i restes indeterminades molt fragmentades. La incursió dels Carolingis, també arribà a Dosrius, ja que segons Esteve
Albert, els Carolingis, cap a l'any 801 en l'intent de conquerir tot el
territori ocupat pels sarraïns, d'Iluro/Alarona fins a l'Ebre, instal·laren
campaments en diferents zones de l'actual Maresme, i sembla que un d'aquests
campaments fou instal·lat a Dosrius, al lloc on hi ha l'ermita de Sant Llop.
Els documents que s'han trobat que fan referència al poble, daten de l'any 963
fent servir el topònim "Duos Rios" i apareix amb la forma DUOSRIOS el 990 i
1017. Pel que fa a la història del període Medieval, cal dir que aquesta va
transcórrer totalment lligada al Castell que és un dels més antics de Catalunya.
Datats els seus orígens al segle XI, es contemporani a altres com el de Montgat,
Vilassar, Burriac, ... Està situat dalt d'una muntanya de 246m, d'alçada,
considerant-se un important cim estratègic amb una àmplia panoràmica de tota la
vall. Com el de Burriac, el Castell de Dosrius forma part del sistema tradicional de
defensa de Barcelona.
Del primer terç del segle XII daten els documents que manifesten la
transcendència històrica de l'indret.
Els llinatges del Castell de Dosrius foren successivament: els DOSRIUS (s.XI -
finals s. XIII), els CASTELLÀ (finals s. XIII - XV) i els
SENTMENAT (s. XVI -
XX). El segle XIV és el més abundant pel que fa a la documentació del Castell de
Dosrius. D'ençà del 1453 fins el 1690 el Castell i la baronia de Dosrius esdevenen el
Marquesat de Castelldosrius, perllongant-se fins l'actualitat.
DESCOBRIMENT ARQUEOLÒGIC
|
 |
(Cova sepulcral) Fotografia: dosrius.net
La cova sepulcral està situada prop d'un camí fins fa
poc molt concorregut ja que s'utilitzava per anar a
l'antiga escola de Dosrius. És molt estrany que fins l'any 1995, i per
un membre de la secció arqueològica del Museu de
Mataró i de forma casual,
al observar unes grans pedres que semblaven
l'entrada d'un recinte i que havien
sigut utilitzades en milers
d'ocasions pel descans dels
caminants, no es va produir el seu descobriment. |
|
Es
van trobar més de 25.000 ossos humans que pertanyen a uns 160 individus morts en
batalla i unes 68 fletxes de sílex utilitzades en la contesa. Les conclusions
dels arqueòlegs dictaminen que aquest jaciment és únic a Catalunya, l'estudi
confirma que es tractava tant d'homes com de dones majoritàriament adults i
joves. L'excavació dirigida per la Sra. Sara Aliaga, durant quatre mesos, però
s'han necessitat vuit anys per la conclusions del descobriment. Aproximadament
és una fossa de tres milenes abans de Crist, època del Calcolític, es tracta
d'un recinte utilitzat a una sola ocasió, únic al nostre país però no estrany en
altres llocs d'Europa. Segueix sent un misteri sense resoldre pels arqueòlegs,
on vivien aquestes persones?, ja que no s'ha trobat assentament prop que dati de
la època. |
ELS GEGANTS DE DOSRIUS
 |
A l'any 1978, el "Grup d'Esplai El
Rovelló" decideix crear dos gegants, un drac i uns deu cap-grossos. Amb paper,
cartró, fustes, llana i roba, i sobretot amb molta il·lusió la tasca es va
portar a terme, i el dia de la Festa Major de Sant Llop, 1-9-1978, els gegants,
cap-grossos i drac, inicien el que fou la seva primera cercavila.
Foren batejats
amb els noms de "ROVELLÓ i PIMPINELLA". L'any 1982 es decideix construir la seva filla,
la geganteta, que fou batejada
amb el nom de un altre bolet "RABASSOLA". Aquest gegants en un principi es van fer per les Festes Majors del poble, més
tard, es passejaven per tot Catalunya. |
|
L'any 1990 es construeixen uns nous gegants, però aquests seran fets per un
mestre geganter. El dia 1 de setembre, en el transcurs de la Festa Major de Sant
Llop, els nous gegants en "FELIP i la BLANQUETA", nom de dos personatges
medievals que havien estat lligats a la història de Dosrius, van iniciar la seva
primera cercavila.Durant la Festa Major d'estiu de l'any 1992, s'estrena un nou cap-gros que és la
reproducció d'un antic agutzil, molt estimat i apreciat per tothom "EN MELCIOR".
Qualsevol ocasió, qualsevol festa, o qualsevol excusa és bona per fer sortir als
gegants, ja que tots petits i grans, millor dit, tot el poble, s'estimen i
s'identifiquen amb els seus cinc gegants i cap-grossos. Gegants de Dosrius (Fotografia- Colla Gegantera de Dosrius) |
VIATGE EN EL TEMPS
 |
Aquesta és la masia de Can Massuet per
la qual deu el seu nom actual el nucli urbà. Es va derrocar a l'any 1968 on
actualment existeix la plaça de Can Massuet. Aquesta fotografia es molt
important ja que la majoria dels veïns de Can Massuet no la van arribar a
conèixer.
Fotografia propietat Archiu Històric.
|
 |
Podem
apreciar alguns nens de l'època jugant a la que avui dia és l'actual plaça
d'Espanya presa a l'any 1910.
Fotografia propietat de la família
Pascual Bonamusa. |
 |
La coneguda nevada de l'any
1962 que va fer rebombori en tota Catalunya i que tothom em sentit parlar
però que molts no van conèixer degut a la nostre edat.
Fotografia Propietat família Travesa i Miquel |
 |
Podem apreciar el bar de Ca l'Andreu que avui dia encara
existeix.
Fotografia propietat Joaquim Alsina |
 |
Carrer Castelldosrius 1930 Fotografia
propietat M. Àngels Pinós. |
 |
Vista Canyamars anys 40 Fotografia propietat Jaume Figueras
i Cot |
 |
Entrada Canyamars any 1935 Fotografia propietat Francesc
Flo |
ELS NOSTRES PERSONATGES
 |
L'HISTÒRIA DE JOAN DE CANYAMARS
Corrien els anys 1492 quan a Catalunya
van surgir les “Guerres de la Remensa” a causa de les desigualtats socials i de
l’enfrontament de la classe social baixa amb els seus senyors, i per tant es van
produir molts enfrontaments amb armes.
|
|
El rei Fernan va acabar amb el problema a través de la Sentencia Arbitral de
Guadalupe (que constava en abolir els “mals usos” que els feudals feien dels
seus drets) i van començar a haver-hi enfrontaments per totes dues bandes.
Un dels enfrontaments que més ens pertoca es el de Joan de Canyamars un pagès
del Maresme, nascut al segle XV a Canyamars (Dosrius) que va intentar matar al
rei Ferran II d’una ganivetada.
Això va ocórrer a Barcelona, davant del Palau Reial al 1492.
El Rei es disposava a surtir del Palau Major quan Joan de Canyamars va treure
una arma blanca, un ganivet, i agredí al rei amb la intenció de matarlo. El va
deixar ferit i encara que no li van voler donar importancia al fet, van declarar
que Joan de Canyamars havia perdut el nord, que estava boig i el van empresonar
el dia 7 de desembre d’aquell mateix any. Dies
més tard, el 12 de desembre va morir atroçment desquarterat.
Passada la sentencia, el rei Ferran II va recuperar-se de l’atac i va
començar a fer feina endarrerida.
ESTEVE ALBERT I CORP |
 |
Des d'aquí volem fer un petit homenatge en la historia al
nostre escriptor i home de teatre més conegut, al llarg de la seva vida i de les
seves obres sense dubte va estar marcat pel seu naixement i infantesa a Dosrius.
L'home que parlava amb la natura, que respectava i estimava el poble, un gran
Català i defensor de Catalunya, que ens va tindré que abandonar però que mai es
va oblidar de les seves arrels. |
LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT EN UN LLIBRE
 |
Moltes de les fotografies estan extretes del llibre "Una
ullada al passat" de les Sras. Neus Alsina i Boix i M. Àngels Jubany i
Pinós. El qual volem recomanar per a tots aquells que desitgin conèixer una mica
més el poble on vivim. Realment mereix molt la pena tenir-ho. |
LA NATURA TAMBÉ TÉ HISTÒRIA

(Pi de la Teula
any
1962)
(Pi de la Teula any 2003) fp
(Pi de la Teula caigut) fp
El Pi de la Teula era una altra meravella de la natura,
les seves dimensiones eren impressionants. En la foto de l'any 1962 veiem un veí
del poble en la seva base i a la del 2003 les seves dimensiones continuaven sent
espectaculars i destacava sobre qualsevol altre arbre de l'entorn. Per desgracia
la nostra fotografia va ser feta el dia 6 d'abril del 2003, segurament pot ser
la última fotografia del Pi de la Teula dret abans de que als pocs dies caigués
degut al seu degradadament a l'interior del seu tronc durant els últims anys.
Després de ser un símbol tants anys i un lloc tant conegut per tots els
habitants del poble les pròximes generacions no podran gaudir d'ell.
(Fotografia
any 1962 propietat del Sr. Antón Pujol) Pàgina Principal

|